Sistema, l´ordre ocult

La sistematització és el procés amb el qual s’estandarditza un procediment manipulatiu. Es converteix el procés creatiu, d’aquesta manera, en un procés mecànic. Entre les seves propietats més preuades es troba la d’eradicar els factors imprevisibles i improvisables que puguin induir a error, assegurant d’aquesta manera l’efectivitat.

Entenent l’acte creatiu com a ordenació i/o reordenació dels elements per tal d’elaborar una realitat pròpia, els paratges de Sistema, l’ordre ocult es presenten com espais absolutament ja ordenats i ordenants, que pretenen no deixar lloc a la reinterpretació ni tampoc, per tant, a la creativitat, amb l’objectiu de minimitzar l’improvisació dels seus usuaris i assegurar l’eficàcia.

Excusats sota el terme d’obra funcional, són creacions moltes vegades dissenyades pels anomenats operadors o tècnics, els quals afirmen amb seguretat no aspirar a la transmissió de cap missatge concret. Però l’obra funcional no està mai exempta de missatge. La seva naturalesa és la d’assolir objectius determinats, els quals tenen l’origen en desitjos concrets. Podem afirmar, doncs, que l’obra funcional conté, de forma implícita, els objectius i desitjos de la societat a la que pertany i que alhora, també, es mostra mancada de tots aquells que deprecia i creu inútils.

El problema rau en que el missatge implícit de l’obra funcional es mostra la majoria de vegades latent i ocult als ulls del col·lectiu que l’acull per raó que aquest últim té normalitzats els paràmetres que la condicionen. Parlem doncs de pàrquings normals, murs normals, vàters normals… Tot i això, la seva càrrega expressiva estètica sí té un impacte agressiu en nosaltres i treballa reforçant els valors estructurals que representa. En el moment en el que una societat abandona l’acceptació dels paràmetres que estructuren les seves obres funcionals, el missatge es mostra actiu i la seva emotivitat es fa evident als seus ulls. És aleshores quan pot tornar a veure “des de fora” allò que un dia va ser el seu present.

* Sistema: m. [LC] Tot orgànic, conjunt, les parts del qual estan coordinades segons una llei i contribueixen a un determinat objecte. (Diec2)


contenidos © Jordi Mota Montserratsite by Bluekea